A partir del segle IX a la vessant sud dels Pirineus el territori s’organitza en comtats dependents del regne Franc, dins la Marca Hispànica. Durant el segle X els comtats catalans aniran desvinculant-se progressivament de l’Imperi Carolingi fins a aconseguir la independència política i religiosa.
La Vall de Boí formava part d’un d’aquests comtats: el de Pallars-Ribagorça, adscrit a la casa de Tolosa fins a finals del s.IX. Amb la independència del comtat s’inicia un complex procés de control polític i religiós del territori que acaba amb la divisió del comtat originari en tres nous comtats independents: Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà i amb la creació d’una nova diòcesi: El bisbat de Roda.
La Vall de Boí és al mig d’aquest procés. En la primera divisió territorial havia restat dins el territori de la Ribagorça, però, a partir del 1025, passa a formar part del Pallars Jussà, i durant bona part del s.XI es veu immersa en les lluites comtals entre els dos Pallars. Paral·lelament, a mitjan s.X, les esglésies de la vall que, originàriament, eren del bisbat d’Urgell passen a dependre del bisbat de Roda. La creació d’aquesta nova diòcesi inicià un període de disputes entre els dos bisbats. La Vall de Boí també és al mig d’aquest conflicte tal com ho demostra l’acta de consagració que Ramon Guillem, bisbe de Roda Barbastre, fa pintar en una columna de Sant Climent de Taüll l’any 1123 com a mostra de control del territori.
Pocs anys després, el 1140, es signa la concòrdia entre els dos bisbats. La majoria de les parròquies de la Vall de Boí s’adscriuen al bisbat d’Urgell, només l’Assumpció de Cóll restarà depenent de Roda Barbastre.
